Si la comparem amb altre verdures i hortalisses, l’albergínia conté poca quantitat de fibra i de vitamines. Amb un 92 % d’aigua, té un baix contingut de proteïnes i hidrats de carboni i gens de greix. Entre les vitamines, en té A, C i B9, que participa en la producció de glòbuls vermells i blancs. I pel que fa als minerals, porta postassi, imprescindible per tenir una activitat muscular normal, i calci.

Tot i la baixa quantitat d’aquest tipus de nutrients, l’albergínia té antioxidants que ajuden a prevenir l’envelliment, els problemes cardíacs i vasculars i les malalties degeneratives.

A l’hora de comprar-les, i per saber si estan madures, pitgeu-ne la pell suaument amb el dit i, si queda marca, està madura. La pell no ha de tenir taques, arrugues ni zones fosques, sinó ser ferma i brillant. S’ha de guardar a la nevera fins al moment de consumir-la i separada d’altres fruites i verdures, ja que l’etilè que produeixen altres verdures la fa malbé.

A més d’usos culinaris, tradicionalment aquesta hortalissa s’ha fet servir per tractar berrugues i per alleugerir les cremades solars, a base de trinxar –ne la polpa.