Volem ajudar-vos a fer una compra fresca saludable i que s’adapti al màxim a les restriccions de moviment d’aquests dies tan complicats. Per això us proposem productes que, per la durabilitat, la versatilitat i la temporalitat, poden facilitar-vos una mica la vida, tant si sou uns cracs dels fogons com si no.

Avui us proposem la patata, tubèrcul originari d’Amèrica, importat pels espanyols al segle XVI però que no va tenir un ús alimentari fins dos-cents anys més tard. De la família de les solanàcies n’hi ha unes 4.000 varietats al món i d’aquestes 150 es cultiven al nostre territori, amb una temporada que va de maig a octubre.

De fàcil digestió perquè és rica en aigua i carbohidrats complexos, si les mengem cuites i després refredades, el tipus de midó resistent que conté regula el funcionament de la nostra flora instentinal. Destaquen pel seu contingut en vitamines –C, B1, B2, B3 i B6- i entre els minerals, conté potassi –adequat per a persones amb problemes de cor, pedres al ronyó i hipertensió-, ferro, fósfor i magnesi. En el seu estat natural no aporta més calories que els cereals o els llegums, però segons com la preparem o mengem, l’aportació calòrica canvia: 100 grams de patates poden passar de 80 calories si es bullen a 450 si es fregeixen.

S’ha de menjar sempre cuita. Per sort, es pot cuinar de moltes maneres: guisades, bullides, al forn, al vapor, farcides, al caliu, en puré o fregides –l’opció menys recomanable des del punt de vista de la salut- tot i que la manera més sana és fer-la al vapor i amb pell. Quan la vulguem bullir, fem-ho també amb la pell i reduirem la perdua de potassi i vitamines durant la cocció. Si la fem en puré o la bullim massa, hem de tenir en compte que tenen un alt índex de sucre, fet que evitarem coent-la al punt.

També formen part de cremes de verdures, sopes, suflés, croquetes i truites. Poden servir com a acompanyament d’altres aliments o com a protagonistes de guisats i estofats i donen molt bon resultat barrejades amb herbes aromàtiques i espècies.

Per conservar-les bé un cop comprades, el primer que farem serà treure-les de la bossa de plàstic i posar-les en una bossa de roba fosca o reixeta amb alguns forats que la deixin transpirar. No els va bé la nevera –es torna fosca, perd midó, canvia el gust i no es fregeix bé- i tampoc la temperatura habitual de les cases, per tant cal que busquem un lloc fresc, al rebost o garatge, perquè es conservin més temps.

Procurarem també que no els toqui el llum, ja que llavors es fan més petites i perden turgència, a més de desenvolupar compostos químics que les tornen verdoses i amargants i les converteixen en tòxiques per al consumidor. I finalment, no les barrejarem amb cap altre vegetal, com ara les cebes, que deixen anar un compost que fa que les patates s’espatllin abans.