02 Mai
Producte
Aliments per al confinament: pollastre
Volem ajudar-vos a fer una compra fresca saludable i que s’adapti al màxim a les restriccions de moviment d’aquests dies tan complicats. Per això us proposem productes que, per la durabilitat, la versatilitat i la temporalitat, poden facilitar-vos una mica la vida, tant si sou uns cracs dels fogons com si no.
Avui us proposem el pollastre, au domèstica molt habitual al mercat, on podem trobar a més gallines (femelles adultes), pulardes (femelles que no s’han deixat reproduir i han estat engreixades) i capons (mascles capats i engreixats). Les condicions de cria i alimentació també diferencien aquests animals entre pollastres ecològics, els de pagès criats a l’aire lliure però sense alimentació ecològica i els convencionals, que es crien mitjançant sistemes intensius de producció. A més, al territori català existeixen dues IGP (Indicació Geogràfica Protegida), el Gall del Penedès i els Pollastres i Capons del Prat.
En l’aspecte nutricional, la carn de pollastre es considera carn blanca, més facil de digerir ja que té menys contingut de greix que la vermella. Conté un 70 % d’aigua, un 20 % de proteïnes d’alta qualitat i un 10 % de greixos –que es concentren més a les cuixes, de manera que el pit és molt més magre-, encara que té el colesterol una mica elevat. Entre les vitamines, destaquen les del grup B i pel que fa als minerals, el ferro, el fòsfor i el zinc.
Aliment amb grans possibilitats a la cuina, es pot preparar de moltes maneres, des de la planxa fins a guisats o rostits. A més, se n’aprofita tot, ja que carcasses i menuts serveixen per a enriquir els caldos, i amb les restes, tant crues com cuites, podem fer altres plats com croquetes i canelons.
Quan en comprem, ens fixarem que la pell estigui sencera, humida i no tinqui taques de color; la carn ha de ser blanca o groguenca, no ha de tenir restes de plomes ni un tacte enganxifós i no ha de fer mala olor. Un cop a casa, de seguida a la nevera, on la podem conservar 2-3 dies. Admet bé la congelació, però recordem que quan la descongelem ho hem de fer a la nevera, i millor que la mengem el mateix dia que s’hagi descongelat.
Avui us proposem el pollastre, au domèstica molt habitual al mercat, on podem trobar a més gallines (femelles adultes), pulardes (femelles que no s’han deixat reproduir i han estat engreixades) i capons (mascles capats i engreixats). Les condicions de cria i alimentació també diferencien aquests animals entre pollastres ecològics, els de pagès criats a l’aire lliure però sense alimentació ecològica i els convencionals, que es crien mitjançant sistemes intensius de producció. A més, al territori català existeixen dues IGP (Indicació Geogràfica Protegida), el Gall del Penedès i els Pollastres i Capons del Prat.
En l’aspecte nutricional, la carn de pollastre es considera carn blanca, més facil de digerir ja que té menys contingut de greix que la vermella. Conté un 70 % d’aigua, un 20 % de proteïnes d’alta qualitat i un 10 % de greixos –que es concentren més a les cuixes, de manera que el pit és molt més magre-, encara que té el colesterol una mica elevat. Entre les vitamines, destaquen les del grup B i pel que fa als minerals, el ferro, el fòsfor i el zinc.
Aliment amb grans possibilitats a la cuina, es pot preparar de moltes maneres, des de la planxa fins a guisats o rostits. A més, se n’aprofita tot, ja que carcasses i menuts serveixen per a enriquir els caldos, i amb les restes, tant crues com cuites, podem fer altres plats com croquetes i canelons.
Quan en comprem, ens fixarem que la pell estigui sencera, humida i no tinqui taques de color; la carn ha de ser blanca o groguenca, no ha de tenir restes de plomes ni un tacte enganxifós i no ha de fer mala olor. Un cop a casa, de seguida a la nevera, on la podem conservar 2-3 dies. Admet bé la congelació, però recordem que quan la descongelem ho hem de fer a la nevera, i millor que la mengem el mateix dia que s’hagi descongelat.