24 Abr
Producte
Aliments per al confinament: vedella
Volem ajudar-vos a fer una compra fresca saludable i que s’adapti al màxim a les restriccions de moviment d’aquests dies tan complicats. Per això us proposem productes que, per la durabilitat, la versatilitat i la temporalitat, poden facilitar-vos una mica la vida, tant si sou uns cracs dels fogons com si no.
Avui us proposem la vedella, una carn amb mala premsa en els últims anys pel seu contingut de greixos saturats i colesterol, però que no hauríem d’eliminar de la nostra dieta sinó fer-ne un consum moderat. Ja que és una font important de proteïna, necessària per a la regeneració cel·lular, proporciona ferro fàcil d’assimilar, que ajuda al bon funcionament del cervell i el sistema immunitari, i és rica en vitamina B12, essencial per a la creació de glòbuls vermells. Pel que fa als minerals, a més de ferro, aporta també potassi, magnesi, calci i zinc. La ració més adequada estaria al voltant dels 100 grams, quantitat que ens aporta 20-30 grams de proteïnes, 70 d’aigua, 2,9 de greix i 0,07 de colesterol.
Els millors talls de la vedella provenen de les cames i el llom, tot i que les vísceres també són molt valorades. Alguns dels talls més comuns són el filet de pobre, molt adequat per a ofegats i estofats; el tall rodó de l’espatlla, perfecte per rostir, ofegar o farcir; el jarret, que va molt bé per a fer filets, broquetes o un bon guisat; la culata, ideal per rostir; els lloms, alt i baix, que són els típics entrecots de tota la vida; el filet, el més tendre de tots i amb menor quantitat de greix; el costellam, per a barbacoes o fet al forn; el revès, molt adequat per a ragús i steak tartars, i el coll, la cua o el pit, bones opcions per a preparar un brou.
La podem preparar rostida, es a dir al forn, a temperatura mitjana-baixa i durant un període llarg de temps. En aquest cas, triarem peces de mida mitjana o gran i formes regulars com ara el llom, el rodó o l’aleta. Si la volem fer a la planxa o fregida, escollirem llom o filet, mentre que per a ofegats o estofats, millor la part més rica en teixit conjuntiu, ja que la cocció lenta amb aigua converteix el col·lagen en gelatina i ens queda melosa i tendra. També es pot picar, però en aquest cas és preferible que es faci en el moment de la compra i no guardar-la més de 24 hores a la nevera sense cuinar.
Avui us proposem la vedella, una carn amb mala premsa en els últims anys pel seu contingut de greixos saturats i colesterol, però que no hauríem d’eliminar de la nostra dieta sinó fer-ne un consum moderat. Ja que és una font important de proteïna, necessària per a la regeneració cel·lular, proporciona ferro fàcil d’assimilar, que ajuda al bon funcionament del cervell i el sistema immunitari, i és rica en vitamina B12, essencial per a la creació de glòbuls vermells. Pel que fa als minerals, a més de ferro, aporta també potassi, magnesi, calci i zinc. La ració més adequada estaria al voltant dels 100 grams, quantitat que ens aporta 20-30 grams de proteïnes, 70 d’aigua, 2,9 de greix i 0,07 de colesterol.
Els millors talls de la vedella provenen de les cames i el llom, tot i que les vísceres també són molt valorades. Alguns dels talls més comuns són el filet de pobre, molt adequat per a ofegats i estofats; el tall rodó de l’espatlla, perfecte per rostir, ofegar o farcir; el jarret, que va molt bé per a fer filets, broquetes o un bon guisat; la culata, ideal per rostir; els lloms, alt i baix, que són els típics entrecots de tota la vida; el filet, el més tendre de tots i amb menor quantitat de greix; el costellam, per a barbacoes o fet al forn; el revès, molt adequat per a ragús i steak tartars, i el coll, la cua o el pit, bones opcions per a preparar un brou.
La podem preparar rostida, es a dir al forn, a temperatura mitjana-baixa i durant un període llarg de temps. En aquest cas, triarem peces de mida mitjana o gran i formes regulars com ara el llom, el rodó o l’aleta. Si la volem fer a la planxa o fregida, escollirem llom o filet, mentre que per a ofegats o estofats, millor la part més rica en teixit conjuntiu, ja que la cocció lenta amb aigua converteix el col·lagen en gelatina i ens queda melosa i tendra. També es pot picar, però en aquest cas és preferible que es faci en el moment de la compra i no guardar-la més de 24 hores a la nevera sense cuinar.