Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

Actualitat

< Tornar al llistat
15 Mar
Notícies

La Gardunya estrena un 'monument fotogràfic'

Divendres 12 de març es va inaugurar Àngels Nous. Un fris fotogràfic per a la plaça de la Gardunya, una iniciativa que vol convertir el document en momument. Consta d’una sèrie d’imatges del fotògraf Jorge Ribalta, que va documentar durant 13 anys la transformació de la Gardunya, un espai deshabitat entre el mercat de la Boqueria i l’antic hospital de la Santa Creu i que va reurbanitzar l’arquitecta Carme Pinós després de guanyar un concurs el 2006 amb un projecte que incloïa habitatges, una plaça, un nou edifici per a l’Escola Massana i la façana posterior del mercat de la Boqueria.

Les fotogràfies es reparteixen entre les parades de la part posterior del mercat, l’Escola Massana i els espais comuns dels edificis d’habitatges, amb instal·lacions que recorden el convent de Sant Joan de Jerusalem (a l’edifici del carrer Jerusalem 9) i el cementiri del Corralet (al carrer de les Floristes de la Rambla, 10), i està previst que també s’instal·lin peces als Jardins del Doctor Fleming, la placeta del Canonge Colom i el passatge que ha d’unir l’Escola Massana amb el pati interior de l’antic hospital. El recorregut pel mateix es pot seguir també mitjançant els codis QR repartits al voltant de l’obra, que porten a un mapa interactiu disponible també al web de l’Ajuntament.

Proposta dels veïns

Àngels Nous. Un fris fotogràfic per a la plaça de la Gardunya va sortir de la proposta dels nous veïns dels pisos de la plaça d’instal·lar als espais comuns dels seus habitatges fotografies de l’exposició Àngels Nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, Barcelona (2005-2018) que el mateix Ribalta va mostrar a La Virreina el 2019. L’exposició mostrava el seguiment fotogràfic de la transformació de la plaça al llarg de 13 anys que Ribalta, fotògraf i investigador, va anar documentant.

Ribalta, que va presentar l’obra en roda de premsa, va explicar que volia que el fris no se centrés en la gran història sinó en la memòria quotidiana, en la microhistòria, ‘en la memòria d’allò que s’ha oblidat’, tal com va dir, i que va buscar que generés ‘antipublicitat’ al mostrar la ‘violència implícita de les reformes’ d’un espai ciutadà que ha estat deshabitat durant més de mig segle.

El fris fotogràfic ha estat produït per La Virreina Centre de la Imatge i la direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona i compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i l’Escola Massana.