Què menjaven els barcelonins el 1840? En 180 anys, la dieta i la cuina de la ciutat ha canviat força, sobretot a les últimes dècades del segle XX. La presència continuada de la Boqueria fent la seva funció permet fer una panoràmica sobre l’alimentació a Barcelona durant gairebé dos segles. Ens hi acompanyen?

Primer cal posar-se en situació: pels volts del 1840 la cuina diària era monòtona i poc variada amb molts caldos, verdures, llegums, patates i poca carn, normalment de porc, molt de pa i vi. La rutina la trencaven només les abstinències de carn dels divendres de Quaresma i els dies festius. Llavors ocupaven els plats truites i botifarres (Carnaval), peix fresc o salat (Quaresma), carn de bé rostida o a la brasa (Pasqua) i aviram de corral, un autèntic luxe, per a la festa major. El gall rostit i alguns arrossos de carn i pollastre eren menges de Nadal i completaven les festes grosses el sant del cap de família o la seva dona, moment de tastar la pastisseria feta a casa com la crema cremada, el flam i la coca.

La majoria dels barcelonins tenia una dieta insuficient per fer un bon creixement, mantenir l’organisme, recuperar-se d’una malaltia o practicar activitats físiques, en una època en què bona part del treball era encara manual. La industrialització no va millorar les coses amb les llargues jornades laborals i salaris baixos d’una massa obrera amb condicions de vida nefastes. L’alimentació diària d’una família humil estava composta de mig quilo de pa, un quart de quilo de patates, 100 grams de llegums, 50 mil·lílitres d’oli i mig litre de vi. Es completava amb poca quantitat de fruita, hortalisses i verdures, i peix, en especial bacallà i sardines, que es menjava molt més que la carn de bou, ovella i cabra, cara i de mala qualitat.

El porc, protagonista

El Carnaval i els seus àpats grassos amb el porc de protagonista principal representava la primera gran alteració de la dieta que començava el Dijous Gras, quan la Barcelona de mitjan segle XIX s’atipava de coques amb llard. D’acord amb el Costumari Català de Joan Amades, es menjava un plat anomenat ‘cassola’, a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre, botifarra i altres carns que es portava al forn, amb ous batuts amb canyella i sucre que quallaven i formaven una crosta. També eren molt populars els macarrons enllardats i, per postres, la coca de llardons que encara mengem avui.

Aquests plats tan consistents es menjaven per benerar o sopar, mentre que els nens que anaven a escola també tenien un berenar especial, amb truita amb botifarra i formatge per postres. El Dimarts de Carnaval era l’última ocasió de fer un bon tec abans de la Quaresma, tot i que n¡’hi havia que aprofitaven el Dimecres de Cendra per a un últim berenar mentre els més devots ja menjaven bacallà a la brasa. Era el dia que les carnisseries tancaven fins al Dissabte de Glòria i durant la Quaresma els escorxadors només mataven un moltó diari per tenir carn per als malalts, que en podien menjar només amb butlla o el permís del rector de la parròquia.

Llaminadures trucades

El món a l’inrevès del Carnaval es veia també reflectit en els aliments, com les llaminadures ‘trucades’ repartides per moltes de les disfresses de la rua: caramels o pastissets salats, amb pebre, amb ingredients purgants i fins i tot amb espart, estopa o crin elaborats per diverses confiteries de la ciutat.

O els ous que, omplerts amb guix, calç, cendra o altres materials, es convertien en projectils per llançar-se els uns als altres. Perquè hi hagués una bona provisió d’ous buits, força dies abans del Carnestoltes, la majoria de fondes de Barcelona servien plats d’ous i en guardaven la closca.