26 Oct
Boqueria180
La taula de Tots Sants
Panellets, castanyes i magranes eren les menges típiques dels dies 1 i 2 de novembre, unes festes dedicades a tots els sants que no tenien el seu dia al calendari litúrgic i a les animetes del Purgatori.
Com les mones, les coquesi altres menges dolces, els panellets van originar-se en la rebosteria casolana, tot i que ja des del segle XVIII es podien adquirir fora de la cuina de casa, ja fos a les taules de rifes o, un segle més tard, a les pastisseries.
Eren típiques del dia les rifes de panellets i, així, els cafès muntaven ramellets, unes taules decorades amb llums i flors i gran quantitat de plats plens de panellets que rifaven entre la gent que, la tarda del dia 1, anava a visitar els cafès amb la mateixa curiositat que visitava els monuments per Setmana Santa o els pessebres per Nadal. D’acord amb Joan Amades, a més dels cafès, hi havia taules de rifes de panellets i pollastres a gairebé totes les places de la ciutat, en especial al Pla de la Boqueria, el de les Comèdies, les places de l’Àngel i Nova i el Portal Nou.
Possiblement l’origen d’aquestes rifes fos la fira de castanyes i panellets que, a finals del segle XVIII, es muntava als carrers del Call, la Boqueria i l’Hospital. Amb tot de taules decorades amb canelobres i gerros amb flors i grans platades de panellets i castanyes, agrupava moltes parades, com ara la del 1796 que en tenia més de 200. Quan, a principis del segle XIX, es van començar a obrir les pastisseries –com l’Estrella, del carrer Nou de la Rambla, fundada el 1825 i encara en actiu-, els pastissers es van afanyar a decorar els aparadors amb panellets per fer la competència als cafès i començar a acostumar la gent a comprar-los.
Els que venien panellets, com ara forns, adrogueries i altres botigues semblants, ho anunciaven penjant una o dues paelles a la part de fora o de dins de al botiga, un costum que no era exclusiu de l’1 de novembre sinó que també anunciava els tortells de Sant Antoni i Sant Pau, els matons de Sant Josep, els bunyols de Setmana Santa, la mona de Pasqua o les coques de Sant Joan.
Un parenostre per cada castanya
A partir de les dues de la tarda del dia 1 la gent es posava seriosa i, havent dinat, anava a visitar els fossars de les parròquies, primer, i des de principis del XIX, el cementiri del Poblenou, reinaugurat el 1819. De tornada, els que no volien coure les castanyes a casa aprofitaven per comprar-ne a les castanyeres que muntaven la parada, totes en fila, al Portal de l’Àngel, camí obligat per anar al cementiri dels empestats, a Gràcia, i al de Don Carles, cap al començament de l’actual Avinguda Icària, els qui volien anar al del Poblenou.
L’endemà, un cop passada la castanyada, les castanyeres escampaven les parades per tota al ciutat. Per torrar les castanyes feien servir uns fogons de terrissa en forma de copa i paelles d’aram o de ferro foradades perquè la flama els arribés bé. Un cop torrades, les deixaven en un rescalfador fet de sacs vells.
Tot i que el sopar en honor dels difunts de la família no era extraordinari, un cop acabat, se celebrava la castanyada, amb castanyes, panellets i altres dolços, i vi blanc o dolç com la malvasia de Sitges. Els menuts havien de dir un parenostre per cada castanya que menjaven si no volien que, a la nit, els morts els anéssin a veure a al seva habitació per estirar-los els peus mentre dormien.
D’acord amb els costums tradicionals, l’1 de novembre començava l’hivern i, per tant, calia posar-se roba gruixuda pròpia de l’estació i sortir per primera vegada amb l’abric, que calia portar fins al Dijous Sant. Igual que les persones, les cases també es vestien d’hivern amb cortines, estores i catifes, i s’encenia el braser per primera vegada.
Pa de morts i magranes
L’endemà, 2 de novembre, se celebrava fins a la tarda el dia dels Morts i les Ànimes amb tres misses de difunts al matí i noverani amb sermó, cant d’absoltes i lamentacions de les ànimes a la tarda. A la missa major s’hi beneïen coques i pa, que es repartia entre els fidels perquè se’l mengessin a casa tot creient que feien un bé a les ànimes del Purgatori. Però l’aliment del dia era la magrana, que consideraven que representava el Purgatori i els seus grans, les animetes que esperaven la redempció. Per això, molta gent creia que per cada gra que es menjava, es redimia una animeta.
Com que a la tarda la gent tornava a la vida normal, n’hi havia molts que sortien a beure agua i menjar anissos a les fonts dels voltants de la ciutat, i, cap al tard, es formaven tertúlies familiars amb funcions d’ombres xineses. I si el dia 1 els teatres tancaven, el 2 representaven obligatòriament El Duende Fingido, precursora del Don Juan Tenorio que encara es representa en alguns llocs.
Com les mones, les coquesi altres menges dolces, els panellets van originar-se en la rebosteria casolana, tot i que ja des del segle XVIII es podien adquirir fora de la cuina de casa, ja fos a les taules de rifes o, un segle més tard, a les pastisseries.
Eren típiques del dia les rifes de panellets i, així, els cafès muntaven ramellets, unes taules decorades amb llums i flors i gran quantitat de plats plens de panellets que rifaven entre la gent que, la tarda del dia 1, anava a visitar els cafès amb la mateixa curiositat que visitava els monuments per Setmana Santa o els pessebres per Nadal. D’acord amb Joan Amades, a més dels cafès, hi havia taules de rifes de panellets i pollastres a gairebé totes les places de la ciutat, en especial al Pla de la Boqueria, el de les Comèdies, les places de l’Àngel i Nova i el Portal Nou.
Possiblement l’origen d’aquestes rifes fos la fira de castanyes i panellets que, a finals del segle XVIII, es muntava als carrers del Call, la Boqueria i l’Hospital. Amb tot de taules decorades amb canelobres i gerros amb flors i grans platades de panellets i castanyes, agrupava moltes parades, com ara la del 1796 que en tenia més de 200. Quan, a principis del segle XIX, es van començar a obrir les pastisseries –com l’Estrella, del carrer Nou de la Rambla, fundada el 1825 i encara en actiu-, els pastissers es van afanyar a decorar els aparadors amb panellets per fer la competència als cafès i començar a acostumar la gent a comprar-los.
Els que venien panellets, com ara forns, adrogueries i altres botigues semblants, ho anunciaven penjant una o dues paelles a la part de fora o de dins de al botiga, un costum que no era exclusiu de l’1 de novembre sinó que també anunciava els tortells de Sant Antoni i Sant Pau, els matons de Sant Josep, els bunyols de Setmana Santa, la mona de Pasqua o les coques de Sant Joan.
Un parenostre per cada castanya
A partir de les dues de la tarda del dia 1 la gent es posava seriosa i, havent dinat, anava a visitar els fossars de les parròquies, primer, i des de principis del XIX, el cementiri del Poblenou, reinaugurat el 1819. De tornada, els que no volien coure les castanyes a casa aprofitaven per comprar-ne a les castanyeres que muntaven la parada, totes en fila, al Portal de l’Àngel, camí obligat per anar al cementiri dels empestats, a Gràcia, i al de Don Carles, cap al començament de l’actual Avinguda Icària, els qui volien anar al del Poblenou.
L’endemà, un cop passada la castanyada, les castanyeres escampaven les parades per tota al ciutat. Per torrar les castanyes feien servir uns fogons de terrissa en forma de copa i paelles d’aram o de ferro foradades perquè la flama els arribés bé. Un cop torrades, les deixaven en un rescalfador fet de sacs vells.
Tot i que el sopar en honor dels difunts de la família no era extraordinari, un cop acabat, se celebrava la castanyada, amb castanyes, panellets i altres dolços, i vi blanc o dolç com la malvasia de Sitges. Els menuts havien de dir un parenostre per cada castanya que menjaven si no volien que, a la nit, els morts els anéssin a veure a al seva habitació per estirar-los els peus mentre dormien.
D’acord amb els costums tradicionals, l’1 de novembre començava l’hivern i, per tant, calia posar-se roba gruixuda pròpia de l’estació i sortir per primera vegada amb l’abric, que calia portar fins al Dijous Sant. Igual que les persones, les cases també es vestien d’hivern amb cortines, estores i catifes, i s’encenia el braser per primera vegada.
Pa de morts i magranes
L’endemà, 2 de novembre, se celebrava fins a la tarda el dia dels Morts i les Ànimes amb tres misses de difunts al matí i noverani amb sermó, cant d’absoltes i lamentacions de les ànimes a la tarda. A la missa major s’hi beneïen coques i pa, que es repartia entre els fidels perquè se’l mengessin a casa tot creient que feien un bé a les ànimes del Purgatori. Però l’aliment del dia era la magrana, que consideraven que representava el Purgatori i els seus grans, les animetes que esperaven la redempció. Per això, molta gent creia que per cada gra que es menjava, es redimia una animeta.
Com que a la tarda la gent tornava a la vida normal, n’hi havia molts que sortien a beure agua i menjar anissos a les fonts dels voltants de la ciutat, i, cap al tard, es formaven tertúlies familiars amb funcions d’ombres xineses. I si el dia 1 els teatres tancaven, el 2 representaven obligatòriament El Duende Fingido, precursora del Don Juan Tenorio que encara es representa en alguns llocs.