Representants dels mercats Central de València, de la Ribera de Bilbao, de la Paz de Madrid y de la Boqueria han reflexionat en una taula rodona sobre el repte de la logística, la venda online i la projecció dels mercats en el futur en una taula rodona organitzada dins el cicle de jornades Cuina 4.0 impulsades per la Boqueria i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Els 4 mercats formen part de la Confederació Mercats Tradicionals d’Espanya, una entitat creada l’octubre del 2019 i de la qual formen part actualment 130 mercats de l’Estat espanyol.

Venda online i projecció dels mercats en el futur
Són temps de canvi, reorientació i nous models econòmics i la digitalització i els seus reptes també afecten els mercats que han vist com la pandèmia va accelerar aquest procés i es van multiplicar els canals de venda online.

Guillermo del Campo, gerent del mercat de la Paz de Madrid, ha destacat que tot i que van començar amb l’e-commerce a finals del 2016 no va ser fins al 2020 quan es va disparar. “Actualment percebem l’e-commerce com un complement del canal físic. Un 10% de les vendes es fan per aquesta via”, va afirmar del Campo.

Per la seva banda, Asier Beato, president del mercat de la Ribera de Bilbao, va assegurar que la venda online es trobar al voltant del 12% i que varia en funció del producte. “La venda online és un canal més de venda, i no serà l’únic. Hem de vendre per on el client vol que ho fem”, va declarar Beato.

Cristina Oliete, gerent del mercat Central de València, va explicar que, en el seu cas, ‘la pandèmia es va atrapar amb els deures fets”. “Portem 30 anys amb el servei a domicili. Durant la pandèmia, el WhatsApp ha estat una eina clau. Al nostre mercat seguim potenciant la venda presencial que, alhora, reforça l’online”. A més, “la venda online és una gran oportunitat per als mercats de pobles i barris”, va apuntar Oliete.

Finalment, Òscar Ubide, gerent de l’Associació de Comerciant del Mercat de la Boqueria, va explicar que van començar amb una plataforma externa de venda online fa any i mig. “Al principi va costar que els venedors creguessin en aquesta via, però amb la pandèmia es van triplicar els venedors que hi van voler ser”. “Un 22% dels comerços del mercat té integrada la venda online i, en aquests, aquest canal representa el 8% de les vendes”, va afegir.

Sostenibilitat, models de ciutat y mobilitat
En aquests camps, les opinions dels representants dels quatre mercats van ser complementàries, ja que mentre del Campo assegurava que “els comerciants del mercat han de col·laborar amb l’ajuntament, els veïns i la ciutat per aconseguir un model de comerç sostenible”, Oliete explicava que la filosofia de zero emissions al centre de la ciutat es confronta amb el fet de tenir un mercat situat en el cort de la capital, i Ubide reivindicava que els mercats centrals de les ciutats haurien de tenir un tracte diferent ja que, per fer una compra pesada el més probable és que el client hi vagi amb cotxe. Per la seva banda, Beato considerava que els clients seguiran comprant al mercat, però que “els haurem d’oferir facilitats com portar-los la compra grossa a casa per adaptar-nos als canvis urbanístics de les ciutats”.

Perfil del consumidor i noves formes de comunicació
Del Campo, Beato, Oliete i Ubide van reflexionar també sobre el perfil del client. El gerent del mercat de la Paz considerava que “la venda online salvarà i enfortirà la botiga física, ja que les plataformes ajuden a donar a conèixer els mercats a través d’Internet”. De la mateixa manera, la gerent del mercat Central destacava que cada vegada compten amb clients més joves i la importància del sentiment d’”orgull i pertinença: els nostre compradors presumeixen de la seva compra al mercat”.

El president del mercat de la Ribera va incidir també en el públic més jove, al qual cal arribar mitjançat una “tasca educativa”. “El que ens diferencia d’un supermercat és que ens poden preguntar quin és el millor producte, quines són les seves propietats, com es prepara”, va afegir, mentre que el gerent de la Boqueria va remarcar que “es important comptar amb prescriptors gastronòmics que reuneixin una comunitat de qualitat a Internet”.

La trobada es va emetre per streaming i es pot recuperar en aquest enllaç.