Volem ajudar-vos a fer una compra fresca saludable i que s’adapti al màxim a les restriccions de moviment d’aquests dies tan complicats. Per això us proposem productes que, per la durabilitat, la versatilitat i la temporalitat, poden facilitar-vos una mica la vida, tant si sou uns cracs dels fogons com si no.

Avui us proposem el porc, mamífer descendent del porc senglar salvatge i domesticat fa uns 13.000 anys, de carn suau, tendra i de color rosa pàl·lid. Es pot consumir fresca o després de rebre diverses elaboracions com el salat, fumat o altres procesos amb els que s’obtenen els productes de xarcuteria i cansaladeria.

Conté proteïnes d’alt valor biològic, a més de minerals com potassi, fòsfor, zinc i ferro. És font de vitamines A, D, E, K i del grup B. La quantitat de minerals a les parts magres és molt signficativa: 100 grams tenen un 12 % de ferro, un 15 % de potassi, un 4 % de magnesi i un 16 % de zinc. Tradicionalment considerada com molt greixosa, la quantitat de greix –que és ric en àcids grassos saturats, per tant poc saludables ja que fan pujar el colesterol- depèn de la raça, sexe, edat, alimentació i peça de l’animal: el llom és la zona que en té menys i les costelles, la que més.

L’animal castrat als 30 dies, encebat durant l’última època de la seva vida i sacrificat entre els sis i vuit mesos és el que dóna la carn de primera qualitalt. Després hi ha la truja de cria, que és la femella que ha parit com a mínim un cop i que produeix carn apta per al consum però de menor qualitat que s’utilitza sobretot per a la indústria xarcutera. Segueix el mascle reproductor, que no es consumeix fresc sinó que es va servir per a la xarcuteria i finalment, el garrí, de carn molt blanca, força greixosa i molt tendra.

Del porc se n’aprofita tot, la carn i el greix, diversos òrgans, els budells i la sang, que serveixen per preparar embotits com la botifarra, el xoriço, la sobrassada o el fuet. Les diverses parts de l’animal tenen usos diferents. Així, el cap es fa servir desossat per salar o adobar i es cuina en potatges, sopes o rostit a la graella. El pit es fa servir molt a l’indústria xarcuteria per a l’elaboració de patés, fiambres i salsitxes. El llom es fa servir fresc, adobat o sec i el rellom també es consumeix fresc i es cuina rostit al forn, filetejat a la planxa o fregit.

Pel que fa a l’espatlla, s’utilitza salada i curada, tant en fresc –desossada, enrotllada i rostida al forn- com per a productes de xarcuteria. El braó, de carn molt gelatinosa, es presenta normalment en salmorra o fresc; les costelles s’acostumen a fer servir fresques, salades o adobades mentre que la panxeta en fresc serveix per fer potatges, tot i que també es pot menjar a la brasa, i salada, bullida i fumada es coneix com a bacó. El pernil es pot trobar fresc –es fa servir per elaborar escalopes i per rostir al forn-, salat i curat o cuit en forma de fiambre, mentre que les potes es presenten fresques, salades i adobades. Finalment, l’espinada i la cua es fan servir salades en l’elaboració de sopes i potatges.

Quan en comprem, triarem una peça d’aparença lleugerament humida y amb el greix de color blanc i ferm. Hem de tenir en compte, també, que la part posterior es considera de més qualitat, mentre que la del davant conté més col·lagen i per tant és més gelatinosa. Un cop a casa, l’hem de conservar a la nevera i ens aguantarà 3-5 dies. També la podem congelar, un màxim de 4 mesos les peces grans i 2 les petites. Tinguem present que com més petit és el tall més ràpid es fa malbé, i per això la carn picada ca consumir-la el mateix dia de la compra o l’endemà com a molt tard.