També conegut com gall negre o gallina penedesenca, és un pollastre de raça penedesenca, autòctona catalana, de ploma i pota negres i pell blanca. De les poques races que infiltra el greix de manera natural a la carn, és ric en proteïnes, baix en greixos i presenta un contingut elevat d’àcids grassos insaturats. Tot i ser de caràcter rústic que s’adapta molt bé a la cria en llibertat, la carn és tendra i suculenta.

Als anys 50-60 del segle passat va estar a punt de desaparèixer perquè es preferia el pollastre d’engreix –el que es troba majoritàriament als taulells- que només li cal un mes de cria, mentre que el gall negre en necessita cinc o sis. A principis de la dècada dels vuitanta es va començar a recuperar la raça i va quedar estructurada en quatre varietats: negre, aperdiuat, blat i barrat. De la primera se’n va obtenir un variant anomenada ‘negra millorada’, que és la que va rebre la IGP (Indicació Geogràfica Protegida). La cria d’aquests animals es caracteritza per incloure granet de raïm (llavor de raïm) en la dieta i galliners amb parcs exteriors per a la sortida dels animals durant tot l’any.

Gràcies a la recuperació de la cria, ara se’n pot trobar tot l’any. De gust intens, és apte tant per a un estofat seguint la recepta de l’àvia com per fer-lo a la planxa, tot i que aquest últim cas representi cuinar-lo per sota de les seves possibilitats gastronòmiques.