Volem ajudar-vos a fer una compra fresca saludable i que s’adapti al màxim a les restriccions de moviment d’aquests dies tan complicats. Per això us proposem productes que, per la durabilitat, la versatilitat i la temporalitat, poden facilitar-vos una mica la vida, tant si sou uns cracs dels fogons com si no.

Avui us proposem les conserves, un bon invent que data de finals del segle XVIII i que amb el temps, tot i canviar poc, ha millorat molt el procès de cara a la higiene i seguretat de l’aliment que conserva. Com a avantatges tenen la durabilitat (d’1 a 5 anys), que estan a punt per fer servir en qualsevol moment, ocupen poc espai al rebost i no generen despeses d’energia ja que no els cal ni refrigeració ni congelació. En aquest últim punt, un aclariment important: seitons i anxoves són semi-conserves, per tant necessiten fred. 

Les propietats nutritives dels aliments en conserva són, en principi, les mateixes que les dels frescs, ja que ni proteïnes, ni hidrats de carboni, ni greixos, ni la major part dels minerals o les vitamines solubles en greixos com A, D, E i K, es veuen afectats pel procés de conservació, segons els experts. Tot i això, una dieta basada en les conserves no és saludable, ja que durant el procés de conservació s’hi afegeix més sal, sucres i conservants dels que s’han de consumir en una alimentació adequada. Pel que fa a la seguretat del contingut, cal tenir sentit comú i rebutjar les llaunes amb cops, rovell, etiquetes trencades o que estiguin inflades. I no menjar-ne si, quan les obrim, el líquid interior té bombolles o fa mala olor.

A casa nostra, les conserves més comunes són la tonyina, les sardines, els musclos i altres mariscs, les olives, els llegums, algunes fruites i verdures i, amb menys freqüència, carn. Normalment, les associem a vermuts i aperitius, però també poden convertir-se en ingredients de plats més elaborats, com arrossos, pasta o fins i tot alguns guisats.