30 Mar
Producte
Aliments per al confinament: formatge
Volem ajudar-vos a fer una compra fresca saludable i que s’adapti al màxim a les restriccions de moviment d’aquests dies tan complicats. Per això us proposem productes que, per la durabilitat, la versatilitat i la temporalitat, poden facilitar-vos una mica la vida, tant si sou uns cracs dels fogons com si no.
Avui us proposem el formatge, font de calci, proteïnes i fòsfor, tot i que la seva composició variarà en funció de si parlem de formatge fresc, tendre, curat o semicurat i si és de vaca, ovella o cabra. La porció de formatge adequada seria de 50 grams, que aporta la mateixa quantitat de calci que un got de llet o un iogurt. Pel que fa a les proteïnes, necessàries per a mantenir els músculs en bon estat, la mateixa porció ens aportaria uns 10 grams de proteïnes.
Pràcticament sense hidrats de carboni, té una quantitat important de calories i greixos i no és adequat per a les persones amb intolerància a la lactosa, tot i que alguns tipus, com el cheddar o els formatges més curats, en tenen uns nivells molt baixos o gairebé inexistents. I si no sempre es pot recórrer als formatges elaborats sense lactosa.
De formatges n’hi ha de diversos tipus: el fresc és el que s’obté de quallar i deshidratar la llet. No porta conservants addicionals i per això té una durada molt curta i s’ha de conservar refrigerats. Els formatges curats, com ara el manxec, són els que s’assequen i reben tècniques de conservació com el salat o el fumat, amb un procés que els dona una textura més dura i seca i n’intensifica el gust. Tot i això, i com que aquest gust tan fort no agrada a tothom, d’un mateix formatge se’n poden trobar versions tendres i semicurades.
Els cremosos, com el brie o el camembert, són els que s’obtenen en augmentar-ne força la quantitat de nata, i per tant de greix, i s’acostumen a menjar amb pa o torrades. Els verds o blaus, que es caracteritzen per tenir floridures, tenen una olor i gust intens que desagrada a les persones poc amants del formatge i entusiasma els fans més entregats. Formatges florits molt populars són el rocafort francès, el cabrales asturià, el gorgonzola italià o l’stilton anglès.
Avui us proposem el formatge, font de calci, proteïnes i fòsfor, tot i que la seva composició variarà en funció de si parlem de formatge fresc, tendre, curat o semicurat i si és de vaca, ovella o cabra. La porció de formatge adequada seria de 50 grams, que aporta la mateixa quantitat de calci que un got de llet o un iogurt. Pel que fa a les proteïnes, necessàries per a mantenir els músculs en bon estat, la mateixa porció ens aportaria uns 10 grams de proteïnes.
Pràcticament sense hidrats de carboni, té una quantitat important de calories i greixos i no és adequat per a les persones amb intolerància a la lactosa, tot i que alguns tipus, com el cheddar o els formatges més curats, en tenen uns nivells molt baixos o gairebé inexistents. I si no sempre es pot recórrer als formatges elaborats sense lactosa.
De formatges n’hi ha de diversos tipus: el fresc és el que s’obté de quallar i deshidratar la llet. No porta conservants addicionals i per això té una durada molt curta i s’ha de conservar refrigerats. Els formatges curats, com ara el manxec, són els que s’assequen i reben tècniques de conservació com el salat o el fumat, amb un procés que els dona una textura més dura i seca i n’intensifica el gust. Tot i això, i com que aquest gust tan fort no agrada a tothom, d’un mateix formatge se’n poden trobar versions tendres i semicurades.
Els cremosos, com el brie o el camembert, són els que s’obtenen en augmentar-ne força la quantitat de nata, i per tant de greix, i s’acostumen a menjar amb pa o torrades. Els verds o blaus, que es caracteritzen per tenir floridures, tenen una olor i gust intens que desagrada a les persones poc amants del formatge i entusiasma els fans més entregats. Formatges florits molt populars són el rocafort francès, el cabrales asturià, el gorgonzola italià o l’stilton anglès.