Crustaci característic de les costes del nord de la Península ibèrica, viu enganxat a les roques i es captura a mà. N’hi ha de dos tipus: de sol i d’ombra. Els primers tenen el cos curt i gruixut, més carnós i amb menys quantitat d’aigua, mentre que els segons tenen el cos allargat i prim i es crien a les zones baixes.

A diferència de la resta de mariscs, té poques calories pel seu baix contingut de greixos i colesterol i gens d’hidrats de carboni. Entre els seus nutrients destaquen els minerals com el seleni, que protegeix de les malalties cardiovasculars, el potassi, que manté en bon estat el sistema nerviós, el magnesi i el calci.

Amb molt poc temps de conservació, així que els comprem els hem de rentar amb aigua freda abans de tirar-los en un recipient amb aigua bullent. I si l’aigua imita la del mar, és a dir porta 70 gr de sal per litre d’aigua, millor. De cocció molt curta, així que l’aigua torna a bullir ja s’han de retirar del foc i tapar-los amb un drap net i xopat amb la mateixa aigua de cocció abans de servir-los, perquè se’ls estovi la pell i sigui més fàcil de retirar. I, molt important, s’han de menjar acabats de fer. Si són freds no tenen el mateix gust.