És un peix blau que té proteïnes i greix i no té ni carbohidrats ni sucre. Altres nutrients de la tonyina són les vitamines A, D, B12 i B3 i té una alta quantitat de iode, beneficiós per al nostre metabolisme, ja que ens regula el nivell d’energia, el bon funcionament de les cèl·lules i reforça el cabell, la pell i les ungles.

Les parts més consumides són la ventresca, el llom i el tos. La primera és la part més grassa, d’un to rosat característic i amb infiltracions visibles de greix. Es recomana menjar-la al forn o a la planxa ja que continuarà sent suculenta per la seva quantitat de greix. El llom és més magre i musculós, cosa que pot deixar-lo sec si es cuina massa, per això és la part que es fa servir més sovint per menjar-lo cru en un tartar –prèvia congelació, per evitar l’anisakis- o només marcat a la planxa. Pel que fa al tos, és la carn que l’animal té a la part superior del cap i tradicionalment es fa servir per fer marmitako.

N’hi ha de moltes classes i la més pescada, tot i que no és ben bé una tonyina, és el bonítol. A continuació hi ha la tonyina de cua groga, la blanca –que també es coneix com bonítol del nord- i els d’aleta blava, entre els quals hi ha el de l’Atlàntic, conegut com tonyina vermella. La temporada de la tonyina atlàntica va dels mesos de març a juny mentre que la del bonítol del nord va del juliol a l’octubre.

A diferència del bonítol que és més petit, la tonyina és un peix molt gran i pot contenir metalls pesants com el mercuri. Una bona manera de contrarestar-ho és cuinar-la amb algues o amb llorer.