L’origen més habitual d’aquest mol·lusc bivalve de la família de les cloïsses i les ostres és Galícia, però també se’n poden trobar al Mediterrani. En aquest cas, és una mica més petita, amb la valva superior vermellosa o amarronada i taques i la inferior una mica rosada. La gallega es diferencia de la francesa i l’anglesa perquè té un color més intens, amb tons violats, i una valva superior gairebé plana amb unes vores ondulades que no encaixen amb la valva inferior.

Animal hermafrodita, viu sobre fons de sorra prop de la costa i gairebé mai agafat a les roques, s’alimenta de fitoplancton, que filtra a través de les brànquies, i el seu principal depredador és l’estrella de mar. Un muscle abductor obre i tanca les valves, amb un moviment ràpid que li permet nedar a batzegades.

Aquest múscul és el que es menja, la part central, de color blanc, i l’aparell reproductor, de color taronja, amb la glàndula masculina (la base blanquinosa) i la femenina (la punta vermella).
replica iwc
Entre els seus diversos components nutricionals destaquen les proteïnes, el potassi i el sodi pel que fa als minerals, i les vitamines, principalment la vitamina A.